Ptolemeu VIII Evèrgeta II

Ptolemeu VIII Evèrgeta II
	;
Biografia
Naixement	182 aC ; valor desconegut
Mort	116 aC (65/66 anys); valor desconegut
Faraó
Activitat
Ocupació	sobirà
Període	Període hel·lenístic, Egipte grecoromà, dinastia Ptolemaica i Història de l'Egipte ptolemaic
Altres
Títol	Faraó (145 aC–116 aC)
Família	Dinastia Ptolemaica
Cònjuge	Cleòpatra II ; Cleòpatra III
Parella	Eirene
Fills	Berenice; () Ptolemeu VIII Evergetes II; Cleòpatra V Selene; () Ptolemeu VIII Evergetes IICleòpatra III; Cleòpatra IV; () Ptolemeu VIII Evergetes IICleòpatra III; Ptolemeu Apió; () Ptolemeu VIII Evergetes IIEirene; Ptolemeu X Alexandre I; () Ptolemeu VIII Evergetes IICleòpatra III; Cleòpatra Trifena; () Ptolemeu VIII Evergetes IICleòpatra III; Ptolemeu IX Làtir; () Ptolemeu VIII Evergetes IICleòpatra III; Ptolemeu Memfita; () Ptolemeu VIII Evergetes IICleòpatra II
Pares	Ptolemeu V Epífanes i Cleòpatra I
Germans	Ptolemeu VI Filomètor; Cleòpatra II

Ptolemeu VIII Evèrgeta II (en grec antic Πτολεμαῖος Εὐεργέτης) conegut també com a Ptolemeu Fiscó (Πτολεμαῖος Φύσκων), circa 182 aC-116 aC, fou rei de la Dinastia ptolemaica d'Egipte proclamat a Alexandria el 170 aC i formalment corregent el 169 aC, rei únic del 164 aC al 163 aC, rei de Cirene del 163 aC al 144 aC i rei d'Egipte del 144 aC al 116 aC. El nom de Fiscó, que significa "gras, panxut", li van donar els alexandrins a causa del seu aspecte gros i poc àgil.

Biografia

Era fill de Ptolemeu V Epífanes i de Cleòpatra I. Va ser deixeble d'Aristarc de Samos. Va escriure una sèrie de 24 llibres anomenats Memòries (Ὑπομνήματα) que Ateneu de Nàucratis menciona amb molta freqüència, però no es conserva. Al seu regnat s'atribueix la prohibició d'exportar papirs, suposadament per gelosia de la cort de Pèrgam on la cultura s'estava desenvolupant fins a competir amb Alexandria.

Quan el selèucida Antíoc IV Epífanes va fer presoner a Ptolemeu VI Filomètor junt amb la germana-esposa Cleòpatra II l'any 170 aC, els alexandrins van proclamar a Ptolemeu que va agafar el nom d'Evèrgeta i es va col·locar la diadema reial. A finals d'any Antíoc, sota pressió de Roma es va haver de retirar, però va deixar instal·lats com a reis vassalls amb seu a Memfis a Ptolemeu VI Filomètor i la seva germana-esposa Cleòpatra II. Aquests van entrar en contacte amb Evèrgeta i es va establir (169 aC) un govern dels tres junts.

Aquest acord va enfurismar a Antíoc IV que va reprendre la guerra i va enviar una flota a conquerir Xipre mentre ell mateix tornava a Egipte (169 aC). Els tres germans no es van poder oposar a la invasió amb mitjans militars i Alexandria va ser assetjada altra vegada. Allí va anar una ambaixada romana dirigida per Marc Popil·li Lenat que va ordenar als selèucides la retirada i ho van haver de fer per evitar la guerra. Alexandria es va salvar i Antíoc es va retirar (168 aC). Els germans van enviar una ambaixada conjunta a Roma per agrair la seva intervenció.

Però els conflictes entre tots dos no van tardar a esclatar. El 164 aC Evèrgeta va a aconseguir fer fora del poder a son germà. Filomètor va sortir d'Alexandria i es va presentar a Roma el mateix any, on va ser rebut pel senat romà amb honors i se li van assignar ajudants per acompanyar-lo a Egipte i restablir-lo al poder. Efectivament, abans del maig del 163 aC una petita força romana el va acompanyar a Alexandria on el rei Evèrgeta, que no tenia el suport popular, va ser enderrocat per un cop intern i Filomètor reinstal·lat com a rei sense cap resistència. El nou rei va perdonar a son germà i li va cedir Cirene com a regne separat, acord que van aprovar els delegats romans.

No va tardar Ptolemeu Evèrgeta de Cirene a queixar-se de la seva sort, i va comparèixer davant el senat romà al qual va convèncer per afegir Xipre al seu regne. Amb tres ambaixadors romans Evèrgeta es va dirigir a Egipte a reclamar l'illa (156 aC) però els ambaixadors romans van advertir prèviament al rei que no podia ocupar l'illa per les armes, i que hauria de romandre a Cirene mentre duressin les negociacions que portarien els romans.

Filomètor va rebre els ambaixadors a Alexandria, però va demorar les negociacions i no va fer cap concessió. Això va posar nerviós a Evèrgeta que va agafar les armes i va atacar Egipte (155 aC) però una revolta al seu propi país quasi li va costar el tron i la vida, i va haver d'abandonar els seus plans. Sembla que en aquell moment Demetri I Soter es va apoderar de l'illa de Xipre.

El següent any (154 aC) els dos germans van enviar ambaixadors a Roma, però mentre els de Filomètor eren mal rebuts (se'ls va ordenar sortir de la ciutat) els d'Evèrgeta van ser rebuts però sense donar-li cap suport pràctic. El mateix Evèrgeta va tornar a Roma per demanar l'assistència del senat que altre cop li va donar cinc legats amb l'encàrrec de posar-lo en possessió de Xipre però sense soldats. Filomètor va enviar a l'illa una potent força militar i una flota i la va recuperar i quan son germà va desembarcar a l'illa amb un petit exèrcit mercenari el va derrotar ràpidament i va quedar arraconat a la ciutat de Lapatos on es va haver de rendir. Filomètor altra vegada el va perdonar i el va enviar de tornada Cirene, amb l'única condició que es conformés amb aquest regne i renunciés a la possessió de Xipre. Els romans no es va oposar i es va signar un tractat amb aquests termes.

Quan va morir Filomètor, Evèrgeta va fer tota classe de pressions a la seva germana Cleòpatra II (la viuda) regent del jove Ptolemeu VII Neofilopàtor, i finalment es va presentar a Alexandria amb un exèrcit, però els romans van impedir la lluita i van forçar el matrimoni dels dos germans, Cleòpatra II i Evèrgeta. El mateix dia del casament el jove Neofilopàtor va ser assassinat.

Evèrgeta va donar mostres repetides (com ja havia fet a Cirene) de la seva tirania. El poble, en lloc d'Evèrgeta ("benefactor") l'anomenava Kakergetes ("pervers, malfactor"). Des que va agafar el poder va començar la repressió contra tots aquells que no li havien donat suport i centenars de ciutadans van caure executats pels seus mercenaris. Milers de persones van haver de fugir fins al punt de què es va haver de convidar estrangers a viure a la ciutat per evitar que quedés deserta. Individualment, es va dedicar als plaers i la indolència i es va fer més gros i quasi no podia ni caminar el que li va valer el sobrenom de Fiscó.

La seva unió amb Cleòpatra II no va durar. Després de tenir un fill, Ptolemeu Memfita, Evèrgeta es va casar amb la filla de Cleòpatra II i neboda seva, Cleòpatra III, i va abandonar la mare, l'any 142 aC. Si hi va haver divorci és una qüestió que no està aclarida. El poble va augmentar el seu descontentament, però el seu general Hierax va reprimir amb mà de ferro qualsevol intent. Amb Roma hi va mantenir una estreta aliança i va rebre cordialment a Escipió l'Africà i els seus companys quan van visitar Egipte.

Finalment, la fúria del poble va esclatar; el general Màrsies es va aixecar i el tumult es va estendre ràpidament i van incendiar el palau. Evèrgeta va sortir per una porta secreta i es va escapar cap a Xipre. Cleòpatra II va ser proclamada reina.

Evèrgeta va fer matar el seu propi fill Ptolemeu Memfita i va enviar el cap i les mans a la seva mare el dia del seu aniversari. Però això va reforçar el suport popular d'aquesta i l'hostilitat a Evèrgeta. Cleòpatra II va buscar la protecció del seu veí selèucida i va oferir casar-se amb Demetri II Nicàtor. Aquesta proposta no va ser ben acollida pel poble i un cop d'estat la va enderrocar i la va obligar a marxar cap a Síria l'any 127 aC. Els que havien fet la revolució eren hostils a l'aliança síria i havien tingut el suport dels partidaris d'Evèrgeta; aquest partidaris, davant el perill que representaven els selèucides, i segurament per manca de cap candidat amb carisma, van poder imposar el retorn d'Evèrgeta.

Se li devien imposar condicions perquè d'aleshores ençà va governar més suau i moderadament. Va perdonar a Màrsies que segurament havia participat en l'enderrocament de Cleòpatra II i no es coneixen actes repressius almenys de caràcter massiu. Tampoc no es van produir nous disturbis.

Demetri Nicàtor va abraçar la causa de la seva dona i es va presentar a Pelusium però la deserció de les seves tropes el va obligar a desistir. Llavors un personatge presentat com a príncep selèucida, anomenat Alexandre Zabinas, amb suport d'Evèrgeta i dels jueus, va entrar a Síria amb un contingent donat pel rei egipci. Demetri II va ser derrotar i Zabinas es va proclamar rei amb el nom d'Alexandre II Zabinas. Demetri va fugir a Tir, una de les ciutats de Fenícia que encara li eren lleials, però la ciutat va caure en mans d'Alexandre II junt amb altres ciutats fenícies i Demetri va fugir, però, derrotat prop de Damasc va ser fet presoner l'any 126 aC i va morir sota tortura.

El 124 aC Alexandre II, que no havia complert les obligacions de dependència que el rei egipci esperava, va perdre el suport d'Evèrgeta. Aquest es va reconciliar amb la seva germana Cleòpatra II a la qual va permetre el retorn a Egipte. També va fer aliança amb Antíoc Grif fill de Demetri II Nicàtor i de Cleòpatra Thea, al que va donar a la seva filla Trifena en matrimoni i després li va donar una força militar auxiliar per recuperar el poder.

Antíoc VIII Grif aviat va derrotar a Alexandre II Zabinas. Com a darrer recurs Zabinas es va retirar a la capital selèucida, Antioquia, va saquejar els temples i diuen que va fer broma sobre fondre una figura d'una al·legoria de la victòria que era a les mans de Zeus, explicant que amb el metall podria dir que Zeus li havia donat la victòria. Enfadats per la seva falta de fe i les seves bromes, els ciutadans d'Antioquia es van revoltar i van expulsar a Zabinas que va fugir, però va ser capturat per uns pirates i entregat al sobirà egipci que el va fer executar poc després. Les bones relacions entre Egipte i Síria van ser la norma des de llavors.

En una data posterior al 29 d'octubre del 116 aC va morir Ptolemeu VIII Evèrgeta II. Ell contava els seus anys de regnat des de la seva proclamació el 170 aC (per tant, 54 anys). Va tenir un fill amb Cleòpatra II (el ja esmentat Ptolemeu Memfita) i dos amb Cleòpatra III: Ptolemeu IX Làtir o Soter II; i Ptolemeu X Alexandre I; i tres filles; Cleòpatra IV (casada amb Ptolemeu Làtir), Trifena, casada amb Antíoc VIII Grif, i Selene, soltera al temps de la mort del seu pare. Un fill bastard, Ptolemeu Apió, va rebre després el regne de Cirene.^[1]

Referències

↑ Ptolemaeus VII a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 594-595

Precedit per:
Ptolemeu VI Filomètor (primera i segona vegada)

Precedit per:
Ptolemeu VII Neofilopàtor (tercera vegada)
Precedit per:
Cleòpatra II (quarta vegada)

Ptolemeus

Succeït per:
Ptolemeu VI Filomètor (primera i segona vegada)

Succeït per:
Cleòpatra II (tercera vegada)
Succeït per:
Ptolemeu IX Làtir (quarta vegada)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ptolemeu VIII Evèrgeta II

[1] Ptolemaeus VII a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 594-595

[1]

Governants hel·lenístics
Argèades	Alexandre III el Gran Filip III Arrideu Alexandre IV
Antigònides	Antígon el Borni Antígon II Gònates Demetri II de Macedònia Antígon III Dosó Filip V Perseu Filip VI (pretendent)
Ptolomeus	Ptolemeu I Soter Ptolemeu II Filadelf Ptolemeu Ceraune Melèagre Ptolemeu III Evergetes I Ptolemeu IV Filopàtor Ptolemeu V Epífanes Ptolemeu VI Filomètor Ptolemeu VII Neofilopàtor Ptolemeu VIII Evergetes II Ptolemeu IX Làtir Ptolemeu X Alexandre I Berenice III Ptolemeu XI Alexandre II Ptolemeu XII Auletes Cleòpatra V Cleòpatra VI Berenice IV Ptolemeu XIII Filopàtor Ptolemeu XIV Filopàtor Cleòpatra VII Ptolemeu XV Cesarió
Selèucides	Seleuc I Nicàtor, Antíoc I Soter Antíoc II Teos Seleuc II Cal·línic Seleuc III Ceraune Antíoc III Seleuc IV Filopàtor Demetri I Soter rei nominal (absent) Antíoc IV Antíoc V Eupator Demetri I Soter Alexandre I Balas Demetri II Nicàtor Antíoc VI Dionisi Diòdot Trifó Antíoc VII Sidetes Demetri II Nicàtor (segona vegada) Alexandre II Zabinas Cleòpatra Thea Seleuc V Filomètor Antíoc VIII Grif Antíoc IX de Cízic Seleuc VI Epífanes Antíoc X Eusebi Demetri III Eucairos Antíoc XI Epífanes Felip I Filadelf Antíoc XII Dionisi Tigranes I rei d'Armènia Seleuc VII Cibiosactes Antíoc XIII Asiàtic Felip II Filoromà
Lisimàquides	Lisímac Agàtocles de Tessàlia Agàtocles de Tràcia Alexandre de Tràcia Filip (fill de Lisímac) Ptolemeu de Tràcia
Antipàtrides	Cassandre Filip IV Alexandre V Antípatre I Antípatre II Sòstenes
Atàlides	Fileter Èumenes I Àtal I Èumenes II Àtal II Àtal III Èumenes III
Grecobactrians	Diòdot I Diòdot II Eutidem I Demetri I Eutidem II Antímac I Pantaleó Agàtocles Demetri II Eucràtides I Plató I Eucràtides II Helíocles I
Indogrecs	Demetri I Antímac I Pantaleó Agàtocles Apol·lòdot I Demetri II Antímac II Menandre I Zoilos I Agatoclea Lísies Anicet Estrató I Antialcides Helíocles II Polixen Demetri III Filoxen Anicet Diomedes Amintes Epandre Teòfil el Just Peucolau Trasó Nícies Menandre II Artemidor Anicet Hermeu Arquebi Tèlef Apol·lòdot II Hipòstrat Dionís Zoilos II Apol·lòfanes Estrató II
Reis de Bitínia	Didals Boteires Bas Zipetes Nicomedes I Zibees Zeiles Prúsies I Prúsies II Nicomedes II Epífanes Nicomedes III Evergetes Nicomedes IV Filopàtor Sòcrates de Bitínia Nicomedes IV (segona vegada) Sòcrates de Bitínia (segona vegada) Nicomedes IV (tercera vegada)
Reis del Pont	Mitridates I del Pont Ariobarzanes III del Pont Mitridates III del Pont Farnaces I Mitridates IV del Pont Mitridates V Evergetes Mitridates VI Eupator Laòdice Deiotarus I Farnaces II Ariobarzanes III Ariarates X Darios del Pont Polemó I Pitodoris Polemó II
Reis de Commagena	Ptolemeu Sames Mitrídates I Antíoc I Mitridates II de Commagena Mitridates III Antíoc III Antíoc IV Epífanes
Reis de Capadòcia	Ariarates I Antígon el Borni Amiertes Ariaramnes I Ariarates II Ariaramnes II Ariarates III Ariarates IV Ariarates V Orofernes (usurpador) Ariarates V Ariarates VI Nissa I (reina regent) Ariarates VII Ariarates VIII Ariarates IX (regent: Gordi) Ariobarzanes I Ariarates IX (regent:Gordi) Ariobarzanes I Ariarates IX (regent:Gordi) Mitridates VI Eupator Ariobarzanes I Ariobarzanes II Ariobarzanes III Ariarates X Arquelau
Reis del Bòsfor cimeri	Mitridates I del Bòsfor i VI del Pont Macares (regent) Farnaces I del Bòsfor i II del Pont Asandre Mitridates de Pèrgam Asandre (segona vegada) Dinamis (reina) Escriboni (usurpador) Polemó I Aspurge Gepepiris (reina i regent) Polemó II Claudi Mitridates II Tiberi Juli Cotis I Pitodoris Rescuporis I Tiberi Juli Sauromates Tiberi Juli Cotis II Remetalces Juli Eupator Sauromates II Rescuporis II Cotis III Sauromates III Rescuporis III Inintemeros Farsanzes I Inintemeros (segona vegada) Rescuporis IV Farsanzes I (segona vegada) Rescuporis IV (segona vegada) Farsanzes I (tercera vegada) Rescuporis IV (tercera vegada ?) Quedosbi Rescuporis IV (quarta vegada?) Sauromates IV Teiranes Quedosbi (segona vegada) Totorses Sauromates (fill de Criscorones) Totorses Oliotes Radamsades Rescuporis V (o VI) Annibalià Sauromates V

Registres d'autoritat	WorldCat GND (1) LCCN (1) VIAF (1) SELIBR (1)
Bases d'informació	GEC (1)